Benhalima va arribar a Espanya i sol·licitar asil polític. Sol·licitud que és inicialment admesa a tràmit. Però és en el transcurs d’aquest procediment, i encara sense haver-ho sigut denegada, quan Benhalima va ser detingut a Saragossa i se li obre un expedient d’expulsió per infracció de la Llei d’Estrangeria.

La policia li aplica el tràmit preferent d’expulsió perquè considera que és un risc per a la Seguretat Nacional i per acreditar-ho aporta… cap prova. La tramitació preferent d‟un procediment d‟expulsió significa que els terminis, des de l’inici de l’expedient sancionador fins al dictat de la resolució final, s’escurcen extraordinàriament. Un cop iniciat el tràmit se’ns donen 48 hores per presentar al·legacions i per part de la policia se sol·licita a la jutgessa de guàrdia de Saragossa el seu internament al CIE de València (Zapadores), i això malgrat que, com es reconeix a la pròpia sol·licitud cursada per la policia, “la situació administrativa de Benhalima Mohamed Azzouz no esdevindrà en estada irregular fins que transcorri el termini de sortida obligatòria que figura a la resolució denegatòria de protecció internacional“. És a dir, la mateixa policia reconeix que està sol·licitant l’internament en un CIE d’una persona que no es troba en aquell moment en situació irregular i sobre la qual, per cert, tampoc no s’havia dictat, ni notificat, la denegació de l’asil sol·licitat. Tot bé, circulen.

La jutge de guàrdia, com no podia ser d’una altra manera, fa a cegues el que li demana la policia i Behalima va acabar amb els seus ossos al CIE de València l’endemà. I d’aquí, directe a Argelia.