Eutanàsia i delictes de Cooperació al suïcidi

A) Definició i classes d’eutanàsia.

L’eutanàsia (del grec Ευ θάνατος, Eu Thanatos o bona mort) és, segons la RAE, la “intervenció deliberada per posar fi a la vida d’un pacient sense perspectiva de cura”.L’eutanàsia agrupa, per tant, diverses accions i omissions per posar fi a la vida d’una persona sempre que aquesta pateixi, en termes generals, alguna malaltia incapacitant terminal o un patiment crònic incurable.

L’eutanàsia habita a la tenebrosa frontera entre dos drets fonamentals: El dret a la vida, que implica l’obligació positiva dels poders públics de posar mitjans per garantir-ne l’exercici, i el dret a la llibertat, que en l’àmbit mèdic es configura com el dret a l’autonomia personal del pacient, recollit als arts. 2 i 8 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. Per això, és competència de l’Estat legislar i reglamentar quins nuclis fonamentals dels dos drets s’han de preservar quan sorgeix el conflicte o xoc entre tots dos. Aquest nucli fonamental vindrà acotat pel pensament i valors imperants a cada època, per això l’evolució del dret a la “prestació de l’ajuda per morir” en les últimes dècades.

Hi ha diversos tipus d’eutanàsia atenent tant el paper actiu o passiu que presten els cooperadors al suïcid com el desenvolupament autònom de la malaltia o patiment que justifiqui el desig de treure’s la vida:

– L’eutanàsia directa activa és la que més fàcilment associem en el nostre imaginari al concepte d’eutanàsia: El d’aquella persona que contribueix amb els seus actes a posar fi a la vida d’una altra (P. ex. Administrar un fàrmac letal.)

– L’eutanàsia directa pasiva consisteix a no administrar un tractament mèdic o la suspensió d’un tractament ja iniciat, per voluntat del pacient. Aquí ens trobem davant d’una expressió més del dret a la determinació o autonomia del pacient.¹

– L’eutanàsia activa indirecta, coneguda com Cures pal·liatives o Sedació Terminal, consisteix en l’aplicació de tractaments terapèutics per alleujar el dolor que poden avançar la mort per depressió del sistema nerviós i, en general, del to vital i del funcionament dels diferents òrgans. En aquests casos no hi ha voluntat d’obtenir una mort sinó que aquesta és conseqüència secundària de l’aplicació d’un tractament reductor del dolor.

L’eutanàsia directa passiva i l’eutanàsia activa indirecta fa temps que no són delicte a Espanya. En canvi, l’eutanàsia activa directa estava castigada fins fa menys d’un any com una forma específica de cooperació executiva al suïcidi de l’art. 145.4 CP. Amb la Llei 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia es despenalitza, únicament, l’eutanàsia directa activa que es realitzi seguint el protocol establert en aquesta llei, i la resta continuan sent punibles.

En resum, l’eutanàsia es troba regulada penalment així a Espanya, mostrant en vermell les accions sí tipificades penalment:

B) Delictes de Cooperació al suïcidi i Eutanàsia.

La Llei 3/2021, del 24 de març, de regulació de l’eutanàsia modifica l’art. 143 del Codi Penal, el qual tipifica la inducció al suïcidi (Art. 143.1), la cooperació al suïcidi (Art. 143.2) i la cooperació executiva al suïcidi o homicidi consentit (Art. 143.3). L’art. 143.4 estableix una rebaixa sensible de la pena quan aquesta cooperació al suïcidi es realitzi sota els criteris de l’eutanàsia, és a dir, en atenció als patiments incurables o malalties terminals que pateixi la persona que ha elegit suïcidar-se. L’art. 143.5, de nou encuny incorporat per la Llei 3/2021, eximeix de rellevància penal aquest actuar quan a més s’ha seguit el protocol recollit a la mateixa Llei 3/2021.

Vegem la comparativa entre el Codi Penal vigent fins al 25/06/2021 i l’actual:

Per tant, uns primers aclariments bàsics:

– Tota eutanàsia activa directa és, en termes estrictament legals, una cooperació al suïcidi.

– Eutanàsia no és igual a suïcidi assistit mèdicament. La persona que ha triat posar fi a la seva vida ha d’incórrer, en primer lloc, en alguna de les causes de patiment o malaltia recollides a l’art. 143.4 CP i, en segon lloc, cal seguir les vies de la Llei 3/2021 per garantir que la persona ha donat el seu consentiment lliure i informat. El suïcidi mèdicament assistit només és legal, fins on sabem, a Suïssa.

– L’eutanàsia que es faci en atenció a patiments incurables però sense seguir el protocol de la Llei 3/2021 constitueix un delicte de cooperació executiva al suïcidi castigada amb una reducció d’un o dos graus sobre el tipus bàsic, és a dir, amb penes de presó de 3 a 6 anys o de 1 any i 6 mesos a 3 anys.

– Una subtil diferència entre l’anterior redactat i l’actual del Codi Penal és que abans es contemplava l’eutanàsia només davant de casos de malaltia terminal o impossibilitant, mentre que ara s’amplia a patiments greus i incurables l’origen dels quals no sigui una malaltia (P. ex. paraplexies derivades d’un accident de trànsit).

C) El protocol de la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia.

Segons l’art. 5 d’aquesta Llei, són requisits per accedir al dret a la «Prestació d’ajuda per morir»:

• Patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant.
• Ser major d’edat.
• Tenir la nacionalitat espanyola, la residència legal a Espanya o l’empadronament mínim d’UN any.
• Demostrar ser capaç i conscient a l’hora de sol·licitar aquesta prestació.
• Ser informat sobre el procés mèdic, incloses altres alternatives i possibles actuacions, com a cures pal·liatives.
• Haver fet la sol·licitud dues vegades de manera voluntària.
• Prestar consentiment informat de recepció de l’anomenada ajuda per morir. ²

Com se sol·licita?

Els arts. 8 a 12 especifiquen el protocol, terminis i recursos per sol·licitar aquesta prestació, que resumim de la següent manera, assenyalant els dies que han de transcórrer des del pas anterior:

• Día 0: Presentació de sol·licitud per escrit en presència del professional sanitari.
  
• Día +2: Procés deliberatiu sobre diagnòstic, possibilitats terapèutiques, resultats esperables i possibles cures pal·liatives.
  
• Día +5: Facilitació de la documentació anterior per escrit.
  
• Día +15: Termini mínim per a la confirmació de la sol·licitud.
• Día + 2: Nou procés deliberatiu.
  
• Día +5: Termini de resolució de dubtes.
• Día +1: Confirmació de decisió informada i comunicació a l’equip assistencial.
  
• Día +10: Avaluació i Informe del metge consultor i comunicació al pacient.
  
• Día +3: Comunicació al president de la Comissió de Garantia i Avaluació.
  
• Día +9: Informe de la Comissió de Garantia i Avaluació (Composta per un Jurista i un Metge)

Les decisions del metge responsable podran ser recorregudes davant la Comissió de Garantia i Avaluació i les d’aquesta Comissió davant els Jutjats Contenciosos Administratius.

Objecció de consciència.

A diferència de la Llei Orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, la Llei reguladora de l’eutanàsia sí que crea un Registre d’objectors de consciència el que significa que els facultatius objectors hauran de deixar constància per escrit i anticipadament de tal decisió, permetent als centres clínics organitzar-se amb antelació per assegurar la prestació del servei.

_______________________