Foc “enemic” des del Ministeri de Sanitat
La tornada d’Espanya al sistema de sanitat universal va ser una de les primeres mesures que el Govern espanyol va prendre presumptament només arribar a la Moncloa, en aquesta declaració d’intencions que tots els nous inquilins del palau fan cridant el poble des del balcó que ells sí que compliran les seves promeses.
Després d’aquest crit a favor de la universalitat de la sanitat, i encara que sorprengui, moltíssimes persones continuen quedant fora del sistema del qual depèn la seva vida. Perquè hi ha més casos, milers. Cada setmana es denega o retarda el reconeixement del dret a persones que necessiten una consulta, un diagnòstic, un tractament. El proper cas que afrontem és el d’un menor víctima d¡abusos sexuals a qui neguen assistència i seguiment, gairebé res.
La paradoxa és que amb el Reial Decret que es va denominar “d’exclusió sanitària” (any 2012), el que va promulgar el Govern de Mariano Rajoy, havia casos coberts explícitament, com era el cas de menors o de dones embarassades, que ara amb el Reial Decret de (suposada) Sanitat Universal del Govern de Pedro Sánchez (any 2018) no queden salvaguardats. Els vam advertir expressament d’això i per desgràcia no ens vam equivocar. Els menors estrangers no tenen assegurat l’accés al sistema públic de salut, malgrat que ens obligui el Conveni de les Nacions Unides de drets de l’infancia i la Llei Orgànica de protecció jurídica del menor. La mala tècnica legislativa del Reial Decret de Sánchez tampoc contempla explícitament, com sí que feia l’anterior, l’assistència durant l’embaràs, el part i el postpart amb caràcter universal i per això també hi ha casos d’exclusió. Un altre cas que ara ja tampoc es garantit és l’assistència d’urgència fins a l’alta.
El nostre company Juan Rubiño ha publicat avui al nostre bloc Nulidad de Actuaciones del diari Público un article que aborda aquesta qüestió de l’exclusió sanitària i dins el què explica per què la sanitat universal no ho és realment.
Puedes leer el artículo haciendo click aquí
Hoy publicamos un nuevo artículo en @publico_es, esta vez sobre la exclusión sanitaria y la falta de voluntad de garantizar la universalidad de la sanidad: Fuego "enemigo" desde el Ministerio de Sanidad https://t.co/nXSF8oF5Tk
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) May 10, 2022
“La paradoja es que con el RD que se denominó de exclusión sanitaria (año 2012), había supuestos cubiertos explícitamente, como el caso de los menores o de las mujeres embarazadas, que ahora con el RD de (supuesta) Sanidad Universal (año 2018) no quedan salvaguardados.” https://t.co/kqCez0XMTC
— Adrián Vives?️? (@adrianvives0) May 10, 2022
#España nunca ha vuelto a la #SanidadUniversal, pese a los anuncios a bombo y platillo tras el RDL2018 que, supuestamente, subsanaba el del Gobierno del PP.
Sigue habiendo miles de casos de exclusión, como los que cuenta Juan Rubiño (@laredjuridica) aquí.https://t.co/MSYZmQ1cXz pic.twitter.com/SqvNc2PDdo
— Salud por Derecho (@Saludporderecho) May 10, 2022
A Federico de Usía le interrumpieron el tratamiento y control de una enfermedad infecciosa tan grave como el #VIH.
Obligado artículo de Juan Rubiño (@laredjuridica), sobre la NO VUELTA de España a la #sanidaduniversal.
?https://t.co/yaVXta1zOtCC: @PatLacruz, @CarolinaDarias.
— REDER (@reder162012) May 10, 2022