Hogar Sí és una organització que treballa perquè ningú visqui al carrer. El punt de partida és l’enfocament basat en els drets humans per mirar el fenomen del sensellarisme.
Aquest enfocament vincula l‟eradicació del sensellarisme, amb qüestions de drets fonamentals i no només amb qüestions d‟acompanyament social. Des d’aquest punt de vista, la manca de llar, a més de ser una violació dels drets humans, exposa les persones en situació de sensellarisme a un altre tipus de violències i discriminacions, principalment per aporofòbia.
Segons dades de l’Observatori HATEnto (2015), ens queda un llarg recorregut per acabar amb aquestes discriminacions, ja que el 47% de les persones en situació de sensellarisme hauria estat víctimes d’algun tipus de delicte o d’incident d’odi aporòfob i el 81,3 % dels qui haguessin patit algun delicte o incident n’hauria patit més d’un.
L’entitat Hogar Sí que ha començat a utilitzar el litigi estratègic per a la defensa del dret a una llar. I en el procés d’aprenentatge ha desenvolupat una guia sobre com utilitzar aquesta eina.
Hemos comenzado a utilizar el #litigioEstratégico para la defensa del derecho a un hogar.
Con organizaciones expertas nos hemos embarcado en el uso de esta herramienta tan eficaz para la defensa de las víctimas de delitos de odio y discriminación.
➕info: https://t.co/f7PBrsxhD3 pic.twitter.com/H8xc9GqEqF— HOGAR SÍ (@HogarSi) February 27, 2023
Ens omple d’orgull anunciar que hem col·laborat – juntament amb organitzacions com Amnistia Internacional, Fundació Secretariado Gitano, Women’s Link Worldwide, Housing Rights Watch, Fundació Civio, entre d’altres – en la seva creació.
La infradenúncia és un fenomen relacionat que les víctimes de delicte d’odi, no només per aporofòbia, solen no denunciar per múltiples motius: por de les represàlies, manca de percepció d’haver estat víctimes d’un incident o delicte d’odi, manca de confiança a les autoritats o per no saber com actuar. El 87% de les persones en situació de sensellarisme no arriba a denunciar-ho. De vegades, aquest fenomen no és només atribuïble a les víctimes sinó també a una manca de capacitació dels professionals implicats en tot el procés que implica la denúncia d’un delicte d’odi, des de professionals del tercer sector passant per serveis policials, advocacia, fiscalia o judicatura. Això ens mostra que els avenços en política pública i en regulació jurídica en matèria de delictes d’odi i discriminació han d’anar acompanyades de mecanismes que permetin superar les barreres d’accés als serveis policials i de justícia, per salvar així els obstacles i evitar la infradenúncia i tots aquells mecanismes que impedeixen un accés a la justícia.
Per això, el projecte on s’emmarca aquest informe es posa l’objectiu innovador de crear un sistema de litigi estratègic al voltant d’incidents discriminatoris i delictes motivats per l’aporofòbia i contra les persones en situació de sensellarisme.
Els incidents discriminatoris (aquells actes que no són delicte) o les pròpies polítiques públiques discriminatòries són, la majoria de vegades, un focus important en el litigi estratègic, pel valor que tenen de cara a la definició de noves polítiques publiques.
Encara que queda molt per fer amb referència als delictes d’odi com agressions sexuals, físiques o verbals, aquests incidents juntament amb la indefensió apresa per part de les persones en situació de sensellarisme juguen un paper important en les experiències discriminatòries, encara que no siguin tan evidents com els grans actes de violència. Es vol traçar el camí necessari per afavorir la defensa dels drets humans de les persones en situació de sensellarisme que han estat víctimes de discriminació i delictes d’odi per aporofòbia, com un aspecte fonamental per a l’accés de la ciutadania a la justícia.
