La pandèmia ha valgut a la Policia Nacional per identificar manifestants i fotografiar els seus DNI mitjançant l’ús de telèfons mòbils. Així es desprèn d’una resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que ha donat la raó als agents que el març del 2021 van actuar d’aquesta manera després d’interceptar tres assistents a una mobilització per la llibertat de Pablo Hasél i altres represaliats a Madrid.
La Agencia Española de Protección de Datos nos notifica el archivo de un procedimiento sancionador contra la Dirección General de Policía. Tres personas habían denunciado que en una manifestación se les identificó haciendo fotos a sus DNIs con un teléfono móvil pic.twitter.com/1EnVZPFqsN
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
La resolució que ens ha notificat l’AEPD arxiva la denúncia de tres manifestants que van explicar que els agents de policia van fer fotografies als DNIs. Tot i que van demanar informació sobre la titularitat dels telèfons utilitzats per fer les fotografies, no se’ls va facilitar la mateixa.
Los reclamantes explicaron que la manifestación transcurrió sin incidentes. Cuando finalizó, los agentes solo permitieron a los manifestantes abandonar el lugar si les dejaban fotografiar los DNI. Nunca les informaron quién era el titular del móvil que usarían para hacer la foto pic.twitter.com/jWWyYTk2vy
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
Aquell dia, un fotoperiodista va gravar com els agents de policia van fer fotografies als documents d’identitat.
https://twitter.com/juancarlosmohr/status/1373358773520240640
Vam interposar una denúncia perquè, tal com expliquem en un article en aquesta mateixa web, la pràctica d’identificar la ciutadania fotografiant els carnets d’identitat pot ser potencialment il·legal i, en qualsevol cas, ens sembla problemàtica per les raons següents:
- Fent fotografies als carnets es recullen més dades que les que se solen prendre quan s’omple un comunicat de denúncia. I ens sembla absolutament innecessari.
- En fer una fotografia a un DNI, no s’emplena el comunicat de denúncia en presència de la persona a qui s’està identificant. Per tant, no es poden recollir les al·legacions orals que la persona filiada pugui fer, ni se li dóna l’oportunitat de signar el comunicat, ni de quedar-ne una còpia. Això pot, a la llarga, afectar les garanties del procediment administratiu sancionador.
- Desconeixem quins usos posteriors pot fer l’agent, com a individu, amb aquesta fotografia. Sobretot si el mòbil utilitzat és el seu personal.
En este artículo explicamos si la Policía puede hacer fotos al DNI y qué deberes y obligaciones tiene respecto del tratamiento de datos personaleshttps://t.co/l6hpj0ACrl
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
En qualsevol cas, al marge de que sigui qüestionable, aquesta pràctica podria suposar una vulneració del Reglament de Protecció de Dades.
El primer que hem de tenir en compte és que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, estableix als seus articles 16.1 i 9.2 que els ciutadans han de presentar obligatòriament les seves dades personals o el seu DNI quan els agents de les Forces i Cossos de Seguretat els requereixin la identificació en les situacions següents:
- Quan hi hagi indicis que han pogut participar en la comissió d’una infracció.
- O quan, en atenció a les circumstàncies concurrents, es consideri raonablement necessari que acreditin la seva identitat per prevenir la comissió d’un delicte.
Per tant, és lògic pensar que si un funcionari de policia ens demana que ens identifiquem, és perquè sospita que hem pogut incórrer en la comissió d’un il·lícit (penal o administratiu). I si aquest és el cas, seria òptim que emplenés un butlletí de denúncia amb les nostres dades, una descripció del fet que denuncia i ens en lliuri una còpia (excepte, per descomptat, que es tracti d’una investigació més complexa, que no es pugui tancar amb un simple butlletí de denúncia).
Però, en fotografiar el nostre carnet, ens priva de l’oportunitat de rebre aquesta còpia. Una deficiència que, considerem, hauria de quedar reflectida per escrit en la denúncia que pugui tramitar la policia. Però això no suposa, automàticament, que la identificació mitjançant foto del DNI sigui il·legal pel simple fer-se amb aquest sistema.
D’altra banda, l’article 5.1. de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, estableix que “els responsables i encarregats del tractament de dades així com totes les persones que intervinguin en qualsevol fase d’aquest estaran subjectes al deure de confidencialitat”.”. El artículo 5.2. añade, además, que esta confidencialidad“L’article 5.2. afegeix, a més, que aquesta confidencialitat “serà complementària dels deures de secret professional de conformitat amb la normativa aplicable”, la qual cosa inclou el deure de secret que han de guardar els funcionaris policials.
Per la seva banda, l’anterior Llei de Protecció de Dades de 1999 (ja derogada) establia explícitament que “els fitxers creats per les Forces i Cossos de Seguretat que continguin dades de caràcter personal que, per haver-se recollit per a fins administratius, hagin de ser objecte de registre permanent, estaran subjectes al règim general d’aquesta Llei”.
És a dir, tant del contingut de la vigent Llei que s’ocupa de la Protecció de Dades i les Garanties dels Drets Digitals, com de la ja derogada Llei de Protecció de Dades anterior, es desprèn que l’agent que dugui a terme el tractament de la informació personal de ciutadans ha de garantir que aquest procediment compleixi escrupolosament totes les mesures de confidencialitat i seguretat establertes per a la protecció de dades i informació personal. Si no, la seva actuació podria ser il·legal.
Si el funcionari que fa una fotografia amb un telèfon mòbil (o una càmera) a un DNI ho fa des d’un dispositiu que pertany al seu cos policial o al Ministeri de l’Interior, entenem que es compliria el que disposa la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.
L’agent realitzaria les fotografies al dispositiu pertanyent a la institució, es descarregarien en un ordinador que també pertanyeria al seu cos (i que, òbviament, es trobaria encriptat i compliria totes les mesures de seguretat digitals) i la seva intervenció no hauria afectat negativament el tractament de dades, sempre que aquestes fotos no s’hagin enviat per WhatsApp o correu electrònic.
En canvi, si les fotografies s’han fet des del dispositiu mòbil personal de l’agent, és impossible determinar l’ús personal o privat que aquesta persona farà amb el contingut. I això, sens dubte, no resulta compatible amb les mesures de seguretat del tractament responsable de les dades personals que marca la Llei.
La nostra conclusió, doncs, és que la presa de fotos als DNI com a eina d’identificació és il·legal si es fa amb un telèfon mòbil personal de l’agent que les realitza. En canvi, seria legal (sempre que se’n faci un ús adequat, per descomptat) si es feta amb un dispositiu que sigui propietat del cos policial en qüestió, o del Ministeri de l’Interior, sense que el funcionari faci un ús personal del mateix.
Doncs bé, després de la denúncia que vam interposar, que (1) va identificar els manifestants per evitar incidents, (2) que es van fotografiar els DNI amb el mòbil oficial del Cap del dispositiu i que (3) les imatges posteriorment van ser esborrades.
Pues bien, en el procedimiento sancionador seguido ante la AEPD la Policía ha reconocido que (1) identificó a los manifestantes a fin de evitar incidentes, (2) que se fotografiaron los DNI con el móvil oficial del Jefe y que (3) las imágenes posteriormente fueron borradas pic.twitter.com/SzlnC4SWCb
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
I va afegir una dada curiosa que, a més, considerem que és jurídicament irrellevant: la ideologia dels manifestants era d’extrema esquerra, antifeixista i/o anarquista.
Más adelante aportó más datos de la manifestación: los convocantes eran de extrema izquierda, antifascistas y anarquistas, corearon determinados lemas y estimaron que existía riesgo de incidentes pic.twitter.com/9MX9YiT56W
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
Tornant a les dades jurídicament pertinents, la Direcció General de la Policia, en la seva contestació a l’AEPD, va explicar que el telèfon utilitzat per fotografiar els documents únicament està habilitat per a qüestions policials i que es va optar per fer servir aquesta tècnica per minimitzar el perill dels agents.
Asegura la Dirección General de Policía que este móvil únicamente está habilitado para cuestiones relacionadas con la actividad policial, que este dispositivo se encuentra siempre bajo custodia del Jefe del Núcleo de la Unidad y que goza de medidas de seguridad concretas pic.twitter.com/oMV3grSAXW
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
Por último, la Policía reconoce que una recogida de datos menos invasiva era posible (apuntar los datos en vez de fotografiarlos), pero que eso podría poner en peligro la seguridad de los agentes. Por tanto, el método empleado era necesario dado el contexto pic.twitter.com/5G7mN1DGju
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
A la vista del que s’al·lega, l’AEPD decideix arxivar l’expedient, explicant que «la utilització del telèfon mòbil oficial per a la presa de fotografies del DNI dels reclamants, en les circumstàncies tan excepcionals com les exposades, compleix el principi de minimització del dada». I, en resposta, l’Agència ens aporta un criteri clar: consideren que únicament procedeix identificar un ciutadà mitjançant la fotografia al seu carnet quan (1) el mòbil utilitzat és oficial de la policia, (2) existeix una situació excepcional o de perill que impossibiliti fer servir un mètode menys invasiu i (3) les dades després són tractades adequadament amb posterioritat.
A la vista de lo alegado, la AEPD decide archivar el expediente. "La utilización del teléfono móvil oficial para la toma de fotografías del DNI de los reclamantes, en las circunstancias tan excepcionales como las expuestas, cumple con el principio de minimización del dato" pic.twitter.com/jGIycbKaDu
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
No estem d’acord amb la valoració del risc que va realitzar la Policia i l’AEPD en aquest cas, però la notícia positiva és que, almenys, s’ha establert un criteri clar.
S’ha informat sobre aquesta resolució als diaris Público, El Salto i El Independiente
¿La policía puede fotografiar tu DNI con un móvil? Según la AEPD solo en “circunstancias excepcionales”. Lo cuenta @tergar_ en @ElSaltoDiario https://t.co/zqCljw56o2
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 17, 2022
Bien por la @laredjuridica !!! Gracias a estas abogadas comprometidas la AEPD aclara que la policía sólo puede fotografiar tu DNI si:
✅ Es imposible tomar nota de los datos.
✅ El móvil utilizado es oficial de la policía.
✅ Las imágenes se custodian luego adecuadamente. https://t.co/RYAaSa2kwF— Joaquín Urias (@jpurias) February 16, 2022
La Agencia de Protección de Datos aclara que la Policía sólo puede fotografiar tu DNI si:
✅ Es imposible o peligroso por el contexto tomar nota a mano de los datos.
✅ El móvil utilizado es oficial del Cuerpo.
✅ Las imágenes se custodian luego adecuadamente. https://t.co/eNpeUxfyBz— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
La Agencia de Protección de Datos avala que la Policía haga fotos de DNI en circunstancias "excepcionales"https://t.co/OgIZP2P2PQ
— Red Jurídica Abogados/as (@laredjuridica) February 16, 2022
