El mes passat El Salto vaig revelar que una agent de policia s’habia infiltrat al Centre Social Okupat L’Animosa i en col·lectius ecologistes com Extinction Rebellion i Futur Vegetal els últims mesos. No es tracta de la primera vegada que els moviments socials topen amb infiltracions d’aquest tipus: el Dani, policia encobert, va estar infiltrat durant tres anys en col·lectius d’habitatge i anarquistes de Barcelona abans de ser descobert per La Directa el gener d’aquest any. Abans d’ell, el Marc, també agent encobert, es va introduir al moviment independentista. El Ramon ho va fer en el moviment antifeixista valencià. I aquests són només els casos més recents coneguts.
En cap dels casos relacionats, les organitzacions i moviments socials en què es van introduir agents infiltrats estaven sota investigació judicial per la comissió de cap delicte, ni de bon tros havien estat assenyalades com a constitutives organització criminal, malgrat que la Llei d’Enjudiciament Criminal, a l’article 282 bis, assenyala que la infiltració d’agents només es pot fer en investigacions per delictes d’organització criminal i sota l’ordre d’un jutge o fiscal. Concretament, l’article estableix el següent:
1. Amb les finalitats previstes en l’article anterior i quan es tracti d’investigacions que afectin activitats pròpies de la delinqüència organitzada, el jutge d’instrucció competent o el Ministeri Fiscal, sempre que n’informin immediatament el jutge, poden autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant una resolució fonamentada i tenint en compte si cal per a les finalitats de la investigació, a actuar sota una identitat suposada i a adquirir i transportar els objectes, efectes i instruments del delicte i diferir-ne la intervenció. La identitat suposada ha de ser atorgada pel Ministeri de l’Interior pel termini de sis mesos prorrogables per períodes de la mateixa durada, en què queden legítimament habilitats per actuar en tot el que està relacionat amb la investigació concreta i a participar en el tràfic jurídic i social sota aquesta
identitat.
La resolució per mitjà de la qual això es disposi ha de consignar el nom veritable de l’agent i la identitat suposada amb què actuarà en el cas concret. La resolució és reservada i s’ha de conservar fora de les actuacions amb la seguretat necessària. La informació que l’agent encobert vagi obtenint s’ha de comunicar com més aviat millor a qui hagi autoritzat la investigació. Així mateix, aquesta informació s’ha d’aportar al procés íntegrament i l’òrgan judicial competent l’ha de valorar en consciència.
2. Els funcionaris de la policia judicial que hagin actuat en una investigació amb identitat falsa de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 poden mantenir aquesta identitat quan testifiquin en el procés que pugui derivar-se dels fets en què hagin intervingut i sempre que es disposi així mitjançant una resolució judicial motivada, i també els és aplicable el que preveu la Llei orgànica 19/1994, de 23 de desembre. Cap funcionari de la policia judicial no pot ser obligat a actuar com a agent encobert.
3. Quan les actuacions d’investigació puguin afectar els drets fonamentals, l’agent encobert ha de sol·licitar de l’òrgan judicial competent les autoritzacions que respecte d’això estableixin la Constitució i la Llei, així com complir les altres previsions legals aplicables.
4. Als efectes que assenyala l’apartat 1 d’aquest article, es considera delinqüència organitzada l’associació de tres o més persones per realitzar, de forma permanent o reiterada, conductes que tinguin com a fi cometre algun o alguns dels delictes següents:
a) Delictes d’obtenció, tràfic il·lícit d’òrgans humans i trasplantament d’aquests, previstos a l’article 156 bis del Codi penal.
b) Delicte de segrest de persones previst en els articles 164 a 166 del Codi penal.
c) Delicte de tràfic d’éssers humans previst a l’article 177 bis del Codi penal.
d) Delictes relatius a la prostitució previstos en els articles 187 a 189 del Codi penal.
e) Delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic previstos en els articles 237, 243, 244, 248 i 301 del Codi penal.
f) Delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial previstos en els articles 270 a 277 del Codi penal.
g) Delictes contra els drets dels treballadors previstos en els articles 312 i 313 del Codi penal.
h) Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers previstos a l’article 318 bis del Codi penal.
i) Delictes de tràfic d’espècies de flora o fauna amenaçada previstos en els articles 332 i 334 del Codi penal.
j) Delicte de tràfic de material nuclear i radioactiu previst a l’article 345 del Codi penal.
k) Delictes contra la salut pública previstos en els articles 368 a 373 del Codi penal.
l) Delictes de falsificació de moneda, previst a l’article 386 del Codi penal, i de falsificació de targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge, previst a l’article 399 bis del Codi penal.
m) Delicte de tràfic i dipòsit d’armes, municions o explosius previst en els articles 566 a 568 del Codi penal.
n) Delictes de terrorisme previstos en els articles 572 a 578 del Codi penal.
o) Delictes contra el patrimoni històric previstos a l’article 2.1.e de la Llei orgànica 12/1995, de 12 de desembre, de repressió del contraban.
5. L’agent encobert està exempt de responsabilitat criminal per les actuacions que siguin conseqüència necessària del desenvolupament de la investigació, sempre que guardin la proporcionalitat adequada amb la seva finalitat i no constitueixin una provocació al delicte. Per tal de procedir penalment contra ell per les actuacions efectuades en relació amb la investigació, el jutge competent per conèixer la causa, tan bon punt tingui esment de l’actuació d’algun agent encobert en aquella, ha de requerir un informe relatiu a aquesta circumstància a qui hagi autoritzat la identitat suposada, i, tenint en compte aquest, ha de resoldre el que escaigui segons el seu criteri.
6. El jutge d’instrucció pot autoritzar funcionaris de la policia judicial perquè actuïn sota identitat suposada en comunicacions mantingudes en canals tancats de comunicació amb la finalitat d’aclarir algun dels delictes a què es refereix l’apartat 4 d’aquest article o qualsevol delicte dels que preveu l’article 588 ter a. L’agent encobert informàtic, amb autorització específica per fer-ho, pot intercanviar o enviar ell mateix arxius il·lícits per raó del seu contingut i analitzar els resultats dels algoritmes aplicats per a la identificació dels arxius il·lícits esmentats.
7. En el curs d’una investigació portada a terme mitjançant un agent encobert, el jutge competent pot autoritzar l’obtenció d’imatges i la gravació de les converses que es puguin mantenir en les trobades previstes entre l’agent i la persona investigada, encara que es produeixin a l’interior d’un domicili.
Per tant, no hi ha cap habilitació legal per infiltrar-se en moviments socials. Únicament hi ha la infiltració en organitzacions criminals, però no en moviments amb finalitats polítiques. En un article publicat avui a El Salto, la periodista Ter García pregunta al respecte al nostre company Daniel Amelang: “La Llei Orgànica 5/99, que introdueix l’article 282 bis a la Llei d’Enjudiciament Criminal el 1999, assenyala en la seva exposició de motius que les reformes que s’incorporen en aquesta Llei parteixen de la insuficiència de les tècniques de recerca tradicionals en la lluita contra aquest tipus de criminalitat organitzada, que generalment actua en àmbits transnacionals i amb abundància de mitjans conduents a la perpetració dels delictes’, per tant, la captació genèrica d’informació sobre moviments socials suposa una ampliació contrària a l’esperit d’aquesta reforma ”, explica el Daniel. “La LeCrim és molt clara quan diu que un agent encobert necessitarà una autorització judicial específica quan pretengui vulnerar un dret fonamental, però la interlocutòria judicial és reservada, per la qual cosa el seu control per part de terceres persones —com persones que denunciïn l’agent— és molt difícil, i en els casos en què no es vulnera un dret fonamental o no es reconeix que s’ha vulnerat és possible que ni tan sols hi hagi una interlocutòria judicial”, assenyala.
“I si en un judici es pretén preguntar a l’agent oa la Policia que faciliti certa informació, potser s’acullin a la Llei de Secrets oficials per no donar informació, perquè es considera reservada“, afegeix. “No hi ha cap suport jurídic a nivell legal perquè un agent s’infiltri en un moviment social o col·lectiu que no té cap causa oberta, és una investigació purament prospectiva”, incideix el nostre compamic Erlantz Ibarrondo al mateix article. “No té cap objecte, tret que aquest sigui obtenir dades sobre la filiació ideològica de determinades persones, cosa que és contrari a l’ordenament jurídic espanyol i europeu“, continua Ibarrondo, que assenyala que aquest tipus d’investigacions estan molt relacionades amb el que es coneix com a Dret Penal de l’Enemic, pel qual es persegueix determinades persones pel que són, no pel que fan.
A la mateixa conclusió va arribar el nostre company Alejandro Gámez el mes passat en un article publicat a Público. «Resulta molt preocupant que l?Estat utilitzi la figura de l?agent encobert per captar informació generalista dels moviments socials», explica. «Aquest abús de la figura de l’agent encobert evidencia tant la criminalització i la sospita permanent de l’Estat sobre els moviments socials com la fugida de l’Estat cap a eines policials i penals, les més serioses i perilloses de què disposa, per controlar i dirigir en tot moment el debat públic. En efecte, l’agent encobert no és una eina penal més per investigar delictes, és aquella a la qual només es pot acudir quan la resta de mitjans de recerca policials no han estat efectius. Un principi de subsidiarietat lògic si valorem el fort component d’engany i subterfugi que comporta i la dificultat pràctica existent per controlar la validesa de les proves que pugui aportar al procediment judicial en què hagi estat designat».
